Voler és poder: la IA com a aliada creativa
Crec fermament que tots portem dins una part creativa. En qualsevol àmbit de la vida aquesta mirada singular sovint queda limitada per la manca de coneixements tècnics, de temps o, fins i tot, d’actitud per atrevir-nos a fer allò que voldríem. Però creativitat, al cap i a la fi, en tenim tots.
La Intel·ligència Artificial genera molts debats: què passa amb l’originalitat? On queda la part humana? I què passa amb la sensibilitat o el toc personal? Sense entrar en aquest debat (que donaria per molt), sí que és cert que la IA pot ser una gran aliada per desplegar la nostra faceta creativa.
Hi ha diferents maneres d’interactuar amb la IA. Podem demanar-li que faci alguna cosa per nosaltres i quedar-nos amb el resultat tal com és, sense explorar si aquell primer resultat es podria polir o portar encara més enllà. O bé podem ser nosaltres qui marquem el camí: decidir què volem, com ho volem i quina direcció creativa o tècnica prendre, fent possible allò que, per falta d’habilitat o coneixements, no podríem fer per nosaltres mateixos.
Tots volem fer coses que no sabem com fer. I gairebé sempre això es converteix en un motiu per no fer-les. Podem aprendre? És clar que sí. Però tenim temps per aprendre-ho tot? I, fins i tot aprenent-ho, tindríem la tècnica necessària per dur-ho a terme? Significa això que hem de renunciar a allò que volem fer per manca de coneixements? Jo crec que no.
Voler és poder: la IA com a aliada creativa
Per això, tornant a la idea inicial, l’originalitat que portem dins pot trobar en la IA una bona companya de viatge. Si volem fer alguna cosa però no sabem com fer-la, la IA ens pot ajudar a explorar aquests camins que desitgem recórrer, però que no dominem.
Des d’aquí, animo tothom a explorar aquests camins. Per exemple, jo mateix vaig provar de fer-ho l’any passat, quan vaig decidir escriure unes cançons de rock. No sóc músic, però em vaig dir: «Tinc ganes de fer-ho». Escriure les lletres no era cap problema; amb això em sentia còmode. El veritable repte era posar música a les paraules. Aquesta experiència em va demostrar que, amb la IA, és possible transformar les idees en creacions concretes encara que no tinguem la tècnica necessària, reforçant així la idea que, amb voluntat i les eines adequades, voler és poder.
Estic convençut que la Intel·ligència Artificial no substitueix la nostra creativitat, però sí que ens dona les eines per fer realitat gran part d’allò que imaginem. Us animo a explorar nous camins, experimentar sense por i fer volar la vostra creativitat amb la IA al vostre costat.
I per qui tingui curiositat, aquí us deixo l’enllaç del «disc» De llums i ombres. 😎